8.10.2006

Com m'estimo la meva ciutat!

Barcelona i jo

(Joan Manuel Serrat)


A mida que arriben homes
es va fent gran la ciutat.
A mida que els peus li creixen
se li fa petit el cap.
A mida que creix oblida,
inflada de vanitat,
que sota l'asfalt hi ha la terra
dels avantpassats.

A mida que perd la mida
es va omplint de presoners,
de robinsons d'estar per casa,
naufrags enmig del merder
que viuen vides petites
en petits mons de formigo.
Aixi estan les coses entre
Barcelona i jo.

Mil perfums i mil colors.
Mil cares te Barcelona.
La que en Cerda somnia,
la que va esguerrar en Porcioles,

la que devoren les rates,
la que volen els coloms,
la que es remulla a la platja,
la que s'enfila als turons,

la que per Sant Joan es crema,
la que compta per dansar,
la que se'm gira d'esquena
i la que em dona la ma.

A mida que la camino
sota els plecs del seu vestit
i li repasso les arrugues
amb la punteta del dit
em xiulen les cantonades
aquella vella canço
que nomes sabem la lluna,
Barcelona i jo.

L'estimo nua i sencera
relliscant entre els dos rius,
amb les seves fantasies
i les seves cicatrius.
Me l'estimo amb la fal·lera
d'un caloio enamorat
perque es viva i perque es queixa
la meva ciutat.

8.02.2006

Almas gemelas?


Dicen que para poder convivir placidamente con alguien es necesario que sus defectos no nos quiten demasiado de quicio….Hay quien incluso se atreve a sentenciar que hay que enamorarse no de sus virtudes, sino de sus defectos. Yo lo llevo lo mejor posible: he aprendido a morderme los labios y hablar en lugar de gritarle cuando veo como ha dejado la casa en mi ausencia; empleo toda clase de tácticas (notitas dulces, enfados que duran poco, indirectas…) para que limpie y colabore en casa un poco mas; le miento sobre la hora a la que puedo estar en un sitio para que así solo tenga que esperarle 30 minutos; y reservo para mis amigas todas las quejas relativas a mi “adorable suegra”.
Como veis, voy tirando…. Aún no se si conseguiré soportar las latas de Coca-cola vacías por toda la casa, su incapacidad para cerrar un cajón o apagar la luz de una habitación, su alergia al teléfono móvil, su poca paciencia, su adherencia al “deja para mañana lo que puedas hacer hoy”, su pereza cuando tiene que llevarme en coche a algún sitio…Espero no morir en el intento de lograr una tranquila (dejo sana para mas adelante) convivencia….El amor es ciego, si, pero taaan bonito!!
PD: Y dejemos también por escrito que tiene un millar de virtudes, de verdad!