Versos de gel

Ve l'hivern, amb les blanques
matinades de glaç.
Amb les nits més profundes,
on el núvol, la lluna,
i una estrella fugaç
enyoren, i no ho saben,
l'escalfor de la llar.
Ve l'hivern i es prepara
un pessebre estimat;
adobeu els camins,
que el pas sigui ben pla,
reforceu la teulada,
que potser nevarà.
Les mans feinegen, tèbies:
bancs de pedra, un ramat,
cadiretes de bogaper seure a conversar,
pells de xai, pa i olives,
tot està preparat.
Quan arribi el pa d'àngel,
tot el món florirà.

Olga Xirinacs