Records d'infantesa

Aquests dies a Barcelona el meu pare m'ha fet un regal molt especial: un cd amb desenes de fotografies de quan jo era petita. Moltes d'elles no les havia vistes mai, ja que eren diapositives que ara ell està cuidadosament escanejant. En contemplar-les vaig quedar astorada: el meu somriure era ple, sincer, franc, vital! Quan fa que no somric d'aquesta manera? Suposo que tendeixo inconscientment a mirar el got mig buit enlloc de mig ple, però també és cert que la vida al Nord està congelant massa la meva energia i voglia di vivere. Caldrà que faci un pensament. Ara per ara espero que el sol que comença a brillar amb força fins i tot aquí a Bèlgica forçi els meus llavis a mirar el món amb més entusiasme!